Identitat i turisme
Una notícia recent explica que els italians i els francesos han desertat d’Eivissa. L’Illa ha esdevingut una despersonalitzada macrodiscoteca on, la seva gent i el seu patrimoni han deixat d’interessar. És significatiu el resultat de la tria de la llengua escolar del govern PP-VOX obsessionat a fer desaparèixer la singularitat de les Illes. A Mallorca i a Menorca les famílies s’han pronunciat en més d’un 80% a favor de l’escolarització en català, malgrat la pressió turística que ja ha comportat manifestacions en contra. A Eivissa, el resultat justejava el 50%. Un lingüicidi programat com a símptoma de la desaparició de la identitat i la singularitat de l’illa.
Unes qualitats que són del tot obligades per a un turisme sostenible: que respecti el medi, que sigui un autèntic impulsor de progrés social i que comporti un reforçament de la personalitat i la cultura del poble receptor. Quan alguns grups corsos atemptaven contra xalets de turistes francesos, el lema era No a la balearització de Còrsega.
A Catalunya, molts llocs de la costa, Barcelona i la Vall d’Aran són els punts que, des del meu punt de vista, s’allunyen més del turisme sostenible entès en aquesta triple dimensió: un abús del territori i de la ciutat, un negoci per una minoria,........
