Com sovint, llegir em posa sobre la pista d’una reflexió curiosa. Que ha sigut dels ex presidents? Com han actuat públicament en deixar els càrrecs? Si mirem el cas de Pujol, González, Aznar, Zapatero, Montilla, Artur Mas y Rajoy, hi apreciarem diferències substancials. Deixo de banda el president Maragall per raons òbvies i també els presidents més recents: Puigdemont, Torra, Aragonés.

Podríem dir sense risc d’equivocar-nos que el paper actual d’Aznar, la seva permanent ingerència, no respectaria ni la lletra ni l’esperit constitucional i fins i tot podria ser il·legítim. Podríem afegir, que tant Aznar com Felipe González sempre apareixen enfadats amb el mon en general i també amb els seus successors. Renyen molt i somriuen poc.

I això que fou el mateix Gonzalez qui encunyà la coneguda frase de que un ex president és com aquell gran gerro xinés que hom no sap a on col·locar sense que faci nosa. Doncs això.

I tanmateix, potser no sempre hauria de ser així. Si pensem que un ex president és un personatge únic, una inversió col·lectiva i un capital polític a la reserva, no sempre hauria d’ésser així. En el nostre panorama........

© Regió7