Durant les darreres dècades, la globalització s’havia consolidat com el gran relat econòmic del nostre temps: fluxos d’inversió i comerç creixents, patrons d’especialització transcontinentals i una interdependència que havia de reduir els incentius al conflicte. Tanmateix, les tensions i rivalitats polítiques han dinamitat aquest model. Les guerres són catalitzadors d’un accelerat procés de desglobalització.

El bloqueig de l’estret d’Ormuz —via de pas del 20% del petroli mundial— ha reduït el trànsit marítim i elevat els costos logístics. Combinat amb la destrucció de grans infraestructures de petroli i gas, pot tenir efectes duradors sobre el preu del combustible. La temible estanflació —estancament amb inflació— és un escenari cada cop més factible. L’impacte és asimètric: mentre alguns països productors d’energia se’n poden beneficiar temporalment, les economies importadores —com les europees— afronten una greu pressió sobre preus i deute.

El comerç mundial, a més de l’estret d’Ormuz, circula a través d’un seguit d’altres passos crítics que també poden esdevenir colls d’ampolla disruptius. L’estret de Malaca, que connecta l’oceà Índic amb el Pacífic— i el de Bab el-Màndeb —atacat per rebels hutís del Iemen— reben una atenció constant. Quan el canal de Suez va quedar bloquejat durant sis dies el 2021 per un enorme vaixell portacontenidors, la interrupció es va fer sentir en les cadenes de subministrament durant mesos. També el canal de........

© Regió7