No he estat mai autònom i no he estat mai emprenedor. Tot i això (o segurament per això), no deixo d’admirar els qui ho són. Especialment, en el petit comerç, o en el sector serveis. Admiro els qui en el seu dia van decidir aixecar la persiana d’una botiga o restaurant i cada dia lluiten per tornar-la a alçar. I em dol veure els casos que l’han de baixar permanentment. Perquè entenc que darrera d’aquella persiana hi queda un projecte, un munt d’il·lusions i encara més esforços per evitar que això passés. I perquè qualsevol tancament fa que el barri, nucli o poble perdi un bioritme de la seva vitalitat. Fa temps, anys, potser........

© Regió7