No he sigut mai ambiciós a l’hora de buscar experiències emocionants. Pot ser un tret de conformisme o, potser, la necessitat de trobar or en aquelles petites coses a què cantava Serrat. I és possible que tot tingui a veure amb les ganes de (sobre)viure sense l’acceleració ni la mala llet que s’ha (o ens han) colat en les nostres vides. Sigui el que sigui, a mi em va bé. L’altre matí, al metro, un home va contorsionar el cos amb una agilitat inesperada i, en una maniobra digna de pressing-catch, va evitar que jo........

© Regió7