Septimo congreso de Iniciativa del Poble Valencia en la que Aitana Mas y Alberto Ibañez han dejado la presidencia del partido, la ha asumido Carles Esteve y ha vuelto Monica Oltra para disputar la alcadia de Valencia / Germán Caballero / LEV

Carles Esteve va plantejar una proposta per al Senat que després, en el recent congrés d’Iniciativa, partit membre de Compromís, va ser aprovada com a proposta programàtica. És una proposta nova i molt interessant de cara a les pròximes eleccions generals que tindran lloc a tot estirar a mitjans de l'any vinent. La proposta planteja una candidatura unitària de totes les forces progressistes: Compromís, Partit Socialista, etc. semblant a la que va funcionar durant molt de temps en Catalunya, l’Entesa, i que va plantejar per primera vegada en 2016 Ximo Puig encara que sense cap èxit entre els seus companys de Madrid.

Per què és important la proposta en el Senat? Pel caràcter majoritari de la votació. En cada província, tinga els habitants que tinga, ixen escollits els quatre candidats amb major nombre de vots. Cada formació política presenta tres candidats/tes que, amb poques excepcions, treuen aproximadament el nombre de vots que aconsegueix el seu partit en les eleccions al congrés.

Així per exemple, en 2023 el Partit Popular va treure tres dels quatre senadors en trenta-quatre de les cinquanta províncies sense contar Ceuta i Melilla i les illes. En el País Valencià el PP va treure vuit senadors (tres en Castelló, tres en Alacant i dos en València) i el PSPV quatre (un en Castelló, un en Alacant i dos en València). El resultat és clar: Majoria absoluta del PP en el Senat que li permet fer el que li plaga en el mateix com podem veure reiteradament en els mitjans de comunicació.

No sabem el que passarà en les pròximes eleccions generals. El que si sabem és el que diuen les enquestes: el PP continua sent el primer partit estatal amb una diferència igual o major amb el PSOE que en 2023 i un creixement important de Vox que li pot permetre aspirar a senadors en l'àmbit estatal. En definitiva, si tot continua com ara el Senat amenaça ser més de dretes encara que l’actual.

L’article 167 de la Constitució preveu que aquesta es pot reformar amb una majoria de tres quint de les cambres. En el Senat açò vol dir 178 escons. En l’actualitat el PP té 145 membres i Vox dos, tretze per damunt de la majoria absoluta i a trenta-u de distància dels dos terços. No sembla un objectiu impossible assolir els dos terços després del resultat de les últimes eleccions autonòmiques sempre que no fem alguna cosa seriosa per evitar-ho. Vos imagineu quins canvis constitucionals ens podria proposar el PP amb el suport de Vox? Segur que aniria pel camí d’una desfeta del títol VIII sobre les autonomies i la tornada a un estat de caràcter centralista. Fins i tot el mateix article primer de què Espanya es constitueix com un estat social i democràtic de dret podria perillar. No hem d’oblidar que l’ADN del PP és el franquisme ni que el pare d’aquest partit fou Manuel Fraga Iribarne, ministre destacat d’aquest.

Però la proposta d’una Entesa progressista al Senat no és només una resposta a la por que ve el llop de la dreta extrema. En un país de les autonomies com diu la Constitució, el paper del Senat és fonamental. O almenys hauria de ser-ho. No podem oblidar que Espanya és un país amb una gran diversitat territorial. Per exemple en Europa no hi ha un altre país amb quatre llengües oficials com tenim en Espanya. Ni que tenim formes de govern i de finançament clarament diferenciats segons els distints territoris que provenen moltes vegades de situacions històriques distintes. La necessitat d’un lloc d’encontre polític entre tota aquesta diversitat és evident i absolutament necessària.

Malauradament, el Senat actual dista molt de complir amb la seua tasca fonamental: ser la Cambra territorial d’unes comunitats autònomes paregudes o fins i tot majors que les de molts estats federals. Plantejar una candidatura amb una visió valenciana progressista i per damunt de les dinàmiques concretes dels distints partits que la componen podria ajudar poderosament a fer del Senat allò que hauria de ser: el lloc on es debaten i s’aproven els temes relacionats entre les CC AA i l’Estat i entre les distintes CC AA entre si.

Hi ha molts temes a debatre. En primer lloc, cal citar el tema del finançament autonòmic. Un tema que està maltractant al nostre País en convertir-la en l'autonomia més mal finançada de tota Espanya. Caldria parlar també del tema de la mobilitat de forma que interesse a totes les CC AA i no com ara que en estar plantejada de forma radial, beneficia sobretot a la capital oblidant-se del corredor mediterrani i d’altres corredors importants. I també caldria tractar i controlar pràctiques de dúmping fiscal que algunes CC AA com Madrid realitzen perjudicant-ne a altres com el País Valencià.

En definitiva, hi ha molts aspectes positius en la proposta. Aspectes de defensa enfront de l’allau de la dreta, però també aspectes i propostes de millora de l’actual situació que a tots ens han de beneficiar.

© Levante