La Catalunya buidada
És el segon matí de primavera i vaig al poble vell de Saraís. És molt d’hora i fa fred, quan arribi el sol que ja s’endevina a Còll, hauré arribat. El desnivell és fort i el camí està ple d’arbres caiguts, lliris a punt de florir i un silenci que només trenquen els moixons i el doll d’aigua del........
