És la quarta ciutat més gran de França, amb mig milió d’habitants aproximadament, i apareix en cartells a l’A-14, l’autovia frustrada cap a la Val d’Aran, que us informen quan l’agafeu a Torrefarrera no se sap ben bé per què (potser és perquè el saber no fa cap nosa) que es troba a uns 300 quilòmetres. És Toulouse (en francès) o bé Tolosa de Llenguadoc o simplement Tolosa, perquè és la capital històrica de la província del Llenguadoc, a més de la capital de la regió d’Occitània i del Departament de l’Alta Garona, en referència a l’entranyable riu que travessa la ciutat, provinent de la Val d’Aran. Tolosa s’anomena també la ciutat rosa, per la tonalitat dels edificis, i és famosa per la seva indústria aeronàutica i la investigació de l’espai. Però la seva riquesa cultural és enorme i s’hi amaguen moltes curiositats. Per exemple, a la Rue du Taur, al centre, hi ha una botiga de Torrons Vicens d’Agramunt, i al mateix carrer, a pocs metres, es pot llegir en una placa en castellà en un edifici: “Los números 69 i 71 de la calle Taur fueron, durante la dictadura franquista, la sede del Partido Socialista Obrero Español y de la Unión General de Trabajadores”. No hi ha dubte que la ciutat mereix una visita. Tanmateix, trieu bé els dies, perquè les riuades de gent que omplien els seus carrers dissabte de la Setmana Santa són indigestes i poden acabar amb la paciència i la salut de qualsevol mortal.

© La Mañana