Diu el refrany que amb pa i vi, es fa el camí. En el pa i el vi que els hospitals els oferien als pelegrins medievals, aquests trobaven la força necessària per fer el camí. No obstant això, el pa i el vi tenen arrels més profundes que les que s’ancoren en l’època de l’edat mitjana. Es pot retrocedir en el temps i l’espai més enllà dels primers segles de l’època romana. En l’Últim sant sopar de Jesús amb els seus apòstols, el menú va estar compost precisament de pa i vi. Jesús va convertir el pa en el seu cos; i el vi, en la seva sang. Els romans van estendre com una gota d’oli, mai millor dit, el cultiu de l’olivera, també la vinya, les figueres, les pomeres, els........

© La Mañana