Bar Cantó «El Rincón de Urbán» 1974-2023 (T.F. Agulló). / INFORMACIÓN

Dieguito era cosí germà meu, el segon fill de la tia Maria i del tio Pepico, el germà de la mama. Ell i Juan José, son germà gran, són aquells dos xiquets de posat humil i avergonyit, amb els pantalonets curtets sostinguts per tirants, que es veuen a la foto que la família dels iaios Juan i Pepica ens férem a Orito el 1955. Dieguito era tres anys major que jo: havia nascut el 1949. I quan la mama decidí traure’m del col·legi de les Carmelites, on anava amb Tere, una xiqueta dels meus anys, filla d’Encarna la Murciana, que vivia al nostre carrer de Joaquín Santos, però on sembla que mai no em trobí a gust ja que plorava contínuament i d’on, fins i tot, ens escaparem tots dos, Tere i jo, amb quatre anyets, agafadets de la mà, a mitjan matí, per tornar a casa..., quan la mama decidí acabar amb aquell sofriment de pulmó em van apuntar a l’Acadèmia Lyceum, on anava Dieguito.

El tio Pepico i la mama es volien molt i com ells vivien al carrer del Matador, prop de nosaltres, jo jugava sovint amb Dieguito; el recorde amb estima, com un germà major que em portava a l’escola de la mà, protector, afectuós i tendre: un bon xic tota la vida, igual que sos pares, fins que es va morir als vint-i-quatre anys.

Diego Urban Mira, cap al any 1958 (Gonzálvez). / INFORMACIÓN

Des de que era menut la seua passió havia estat el futbol i com el tio Pepico els muntà als germans una fabriqueta de caixes de cartó i no estudiaren, Dieguito pogué fer-se futbolista: jugava els típics partidets de diumenge, però, entre tantíssims jugadors aficionats, destacava per l’entrega, la potència i l’habilitat corporal. Segons Santiago Gambín, ja amb el nom d’Urbán, fou fitxat, primer, per l’equip........

© Información