menu_open Columnists
We use cookies to provide some features and experiences in QOSHE

More information  .  Close

Un poli a l’institut

10 0
previous day

Sembla el títol d’una pel·li dels anys noranta del segle passat, però és una pensada de l’actual govern de la Generalitat. En temes educatius, ensopega amb la mateixa pedra de la manca de diàleg, ja té el rebuig d’ERC, els Comuns i la CUP. La idea és tal com sona, encara pitjor si gratem una mica, perquè la prova pilot que es pretén implantar a tretze centres catalans preveu la presència habitual d’un agent de paisà i sense arma. O sigui, d’incògnit. No es tracta aquí de qüestionar la professionalitat dels Mossos d’Esquadra, tot i que els hem vist repartir garrotades contra manifestants massa sovint. Es tracta en primer lloc d’aprofitar bé els recursos públics i les qualificacions de cada col·lectiu. Als centres d’Educació la primera autoritat han de ser els docents. No havíem quedat que faltaven més mestres i professors a les aules i que també faltaven més mossos al carrer? De veritat la solució és treure agents del carrer per aparcar-los als instituts? No veig tampoc que això descarregui feina als docents, més aviat al contrari perquè se’ls gira feina segons com es comportin, aquests policies. En la meva infantesa, sotmès a l’educació del tardofranquisme, l’autoritat dels mestres era inqüestionable i estava no solament permès, sinó valorat fins i tot com a eina pedagògica, repartir clatellots i coces als alumnes. Però fins i tot immersos en aquell ambient ferri existia –no sé si actualment també– la figura prou útil del delegat de classe. O sigui, un alumne elegit per consens entre el mestre i la resta de companys per fer de pont en la resolució de problemes quotidians o l’organització d’esdeveniments plaents. I funcionava força bé, perquè el professorat delegava d’alguna manera part de la seva autoritat en un dels nostres. Era una forma intel·ligent d’establir complicitats sense recórrer a fórmules invasives. Tot i que, ja ha quedat dit, no hi ha res més invasiu que una bufetada. Eren contradiccions d’un sistema que agonitzava però que mai va haver de recórrer a l’extrem de posar un policia a vigilar-nos.


© El Punt Avui