El 23-F ha passat a la història de les efemèrides luctuoses tal com els déus pagans manen: amb una majúscula merescuda i sense necessitat d’invocar l’any, igual com passa amb el 20-N o l’11-S, el de les Torres Bessones, no pas el de la nostra Diada Nacional, és clar. Estem de desclassificada celebració, però com que tanta veritat d’una sola glopada encara se’ns podria posar malament, als disciplinats ciutadans, el govern espanyol ha decidit dosificar la publicació del contingut d’un centenar de documents secrets referents a l’assalt al Congrés i el segrest dels diputats el 1981 per part del tinent coronel Tejero i un grapat considerable de guàrdies civils que han estat amagats durant 45 anys a la cambra cuirassada del Tribunal Suprem.

Primer, abans-d’ahir, l’anunci de la desclassificació. Després, ahir, la desclassificació simbòlica. I finalment, a partir d’avui, la consulta urbi et orbi. Però no cal desclassificar res per saber que va tractar-se d’un cop d’estat fallit i que, des d’aquella mateixa nit difícil de dormir, es va començar a desvirtuar: del famós “Quieto todo el mundo, al suelo”, expectorat per........

© El Punt Avui