Una senzilla i agradable excursió per la muntanya, per un camí apte per als que són més urbanites que l’asfalt, és suficient per corroborar que l’espècie humana va camí del pedregar. Ara, ja no n’hi ha prou d’enfundar-se una roba còmoda i unes sabates esportives. El més important és estressar-se l’estona o els dies abans de gaudir del que se suposa que serà un matí relaxat. Els pantalons han de ser d’una fibra especial i han d’estar comprats a la secció de senderisme d’una botiga de roba esportiva, i les sabates, que el venedor et va recomanar mentre triaves pantaló, han de ser impermeables, tot i que no s’anuncia pluja en cent quilòmetres a la rodona, però no sigui que vagis a petar al fang que ha deixat l’aigua que va caure la setmana anterior. També estan els que carreguen una mena de manta impermeable de perímetre majúscul on pugui seure tot el grup, no sigui que el contacte amb la roca ens glaci la natgera o, encara molt pitjor, ens embruti un pantaló que potser és una ganga que hem trobat al supermercat on comprem els iogurts i que té una secció inspirada en els antics tot a 100. I qui porta la manta també necessita una gran motxilla on guardar-la i un llibre d’instruccions per poder plegar-la un cop ha de tornar al cau. I que no falti una gran ampolla d’aigua, perquè l’excursió dura, a tot estirar i gaudint d’alguna aturada, una hora i mitja, però és important ser previsor i caut, no sigui que ens quedem incomunicats en una zona on ni tan sols els telèfons mòbils arriben a perdre la cobertura, que no estem pujant l’Aconcagua. Tampoc no pot faltar un bon grapat de barretes energètiques, no sigui que faltin les forces a meitat d’un camí que els veritables muntanyencs fan a peu coix i amb els ulls tapats. Això sí, les indicacions d’evitar la cridòria, millor les deixen per a un altre dia.

© El Punt Avui