El 10 d’abril de l’any passat, en una conferència que va pronunciar a la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Granada, el jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, va analitzar a fons la llei d’amnistia. Va fer-ho de forma distesa; i disfressat de polític, una vestimenta que es posa cada vegada que redacta una interlocutòria, una ordre de detenció o una qüestió prejudicial –tant se val– per bloquejar, des de la seva talaia jurisdiccional, l’aplicació d’una llei aprovada pel Congrés espanyol. En aquella conferència el jutge també va anunciar, sense despentinar-se –de fet és calb–, que els recursos d’empara que preparaven les defenses dels exiliats no tindrien “cap recorregut”, perquè la darrera paraula la tenen els jutges del Suprem. El jutge, doncs, va tancar la porta a la possibilitat que el Tribunal Constitucional pogués corregir la seva decisió de no amnistiar Carles........

© El Punt Avui