Setembre del 2025: tres homes es dirigeixen cap a una gran desfilada militar a Pequín. Tres homes a la plaça de Tiananmen a punt de veure l’espectacle de les armes. Tres homes especialment sensibles a la vida humana segons la conversa que mantenen Putin, Xi Jinping i Kim Jong-un, tres dictadors amb molts anys de poder absolut a les espatlles. Segons les gravacions captades, Putin es mostra entusiasta amb els avenços de la biotecnologia que permeten trasplantaments d’òrgans: “Podrem aconseguir la vida eterna!” El mandatari xinès hi posa cullerada: “Viurem 150 anys!” Són uns enamorats de la vida. Estan contents. Són optimistes. I ara gaudiran de l’impressionant espectacle de la tecnologia militar. Queden embadalits davant els avenços de la indústria de la guerra. El progrés és indiscutible. Ho celebren amb un banquet a la Gran Casa del Poble, a la mateixa plaça Tiananmen... Novembre del 1943: tres homes sopen a Teheran, Churchill, Stalin i Roosevelt. Tres homes que preparen el desembarcament de Normandia per acabar amb Hitler i repartir-se el món. Stalin proposa celebrar la futura victòria executant entre 50.000 i 100.000 oficials alemanys per escarmentar el país germànic. Roosevelt hi posa ironia: “Potser amb 49.000 execucions ja passaríem.” Churchill s’indigna: “Assassinar soldats que han lluitat pel seu país? Aquests nois no són criminals de guerra, els mani qui els mani!” L’anglès surt del menjador amb el whisky a la mà. Stalin li va al darrere a demanar-li que no s’ho agafi així, que ell només parlava en broma. A en Churchill li costa fer-li cas: sap perfectament el gust dels dictadors per les seves vides i el poc valor que donen a les dels altres. Churchill, malhumorat, torna al menjador. Encara no sap que Stalin aconseguirà rècords històrics en l’assassinat massiu. Tampoc coneix, llavors, el sinistre comentari que se li atribueix quan li convé tirar pel dret: “Un mort és una tragèdia; un milió és una estadística.”

© El Punt Avui