No perdem el temps discutint per les hores de matèries. Els alumnes fan trenta hores de classe setmanal i els qui volen sortir-se’n bé poden fer-ne vint més a casa. No és explotació infantil? En dos cursos, tres llengües, treball de recerca i preparació de selectivitat. On queda el gust pel coneixement i la cultura integral? En aparença, es redueix la càrrega lectiva amb les modalitats, però impulsem un coneixement simplificat i fragmentat.

Edgar Morin, sociòleg i filòsof, fa quaranta anys ja va advertir-nos de la patologia del coneixement i la intel·ligència cega. “Mentre els mitjans produeixen el cretinisme bàsic, la universitat produeix l’alt cretinisme. La metodologia dominant produeix un obscurantisme incrementat, atès que no hi ha associació entre els elements disjunts del coneixement a més a més de la possibilitat de d’engranar-los i de reflexionar.” Amb el pensament complex, Morin vol fer veure que ens cal una visió sistèmica, cibernètica, per relacionar totes les variables que incideixen en una situació. La teoria de la informació pot explicar-ho tecnològicament alhora que mostrar-se insuficient, i cal passar a una teoria de l’organització com veiem en l’organicisme biològic que no s’ajusta al segon principi de la termodinàmica. Entropia i neguentropia contribueixen a l’energia vital.

En el batxillerat, hem de formar els joves amb coneixement integral, sense la falsa seguretat que tot està controlat. L’error forma part de l’aprenentatge, la seguretat de la ciència és una nova ignorància, la seguretat de la raó és una nova ceguesa. Les amenaces actuals de la humanitat són el progrés científic incontrolat i les ideologies doctrinàries manipuladores. Els estudiants han d’aprendre a viure amb la incertesa i alhora oberts al coneixement.

La pedagogia, amb coneixement fonamentat, proposa decisions i accions amb visió sistèmica. Les sotmet a avaluació empírica. Avaluem post facto. Recuperem el projecte de batxillerat unificat i polivalent (BUP) de tres cursos amb un quart curs d’orientació (COU). Unificat i polivalent permet desenvolupar el pensament complex completat amb orientació d’opcions segons l’alumne. Van fallar la part d’ensenyaments tècnics d’aplicació professional per falta de finançament i d’incorporació de professionals actius. El curs d’orientació obert als estudis universitaris no incloïa formacions professionalitzadores.

El quart curs de batxillerat, ara COUiP, centrat en l’orientació personal permetrà diferenciacions segons el procés conegut dels alumnes. Uns, amb bons coneixements adquirits, s’abocaran a un treball de recerca entusiasmats i tranquils. Uns altres, que necessiten més temps, podran dedicar-se a aquells àmbits de coneixement no consolidats, sense neguit. Uns tercers poden començar a explorar itineraris específics per decidir el seu futur, amb curiositat. Tots, noies i nois, han de viure i conviure sense els neguits que avui, inacceptablement, aboquen alguns al desànim i a la depressió.

Aquest model exigeix equips docents estables, de professors amb cultura integral alhora que cadascú aporta especialitat, que acompanyin els alumnes, poc més d’un centenar, els quatre cursos. Abandonem la comoditat inoperant de professors de primers o de segons i optem per equips de línia els quatre cursos: diverses matèries garantides per un especialista, amb els mateixos alumnes garantint l’orientació.

Hem de superar la confrontació d’ensenyament comprensiu i ensenyament selectiu. La clau és l’orientació personalitzada. L’actual ESO, que ha de ser comprensiva, no ha desenvolupat l’orientació i ha fet una falsa avaluació: més proves i controls i una acreditació final amb graduació que ha perdut el crèdit social. El batxillerat s’ha d’iniciar als 14 anys amb enfocament comprensiu i progressivament serà personalment selectiu per orientació, no per proves o exàmens.

No podem endarrerir-ho més. Tornem al batxillerat unificat i polivalent, garantim el coneixement i la cultura, sense neguits, amb vida gratificant.

© El Punt Avui