A Espanya continua el cicle electoral. Avui, Castella i Lleó. Comunitat autònoma relativament nova, constituïda l’any 1983. Hi voten dos milions de ciutadans per elegir 83 procuradors, nom que reben els parlamentaris de les Corts de Castella i Lleó per rememorar la Castella Nova i Vella dels temps passats. Les de Castella i Lleó són les terceres eleccions avançades governades pel Partit Popular per visualitzar la debilitat del PSOE. De fet, el PSOE va obtenir mals resultats a Extremadura i Aragó. El daltabaix va ésser a Extremadura, on els socialistes van perdre deu escons. A Aragó, n’hi van perdre cinc. L’avançament electoral ha estat tota una estratègia del Partit Popular, però no li ha sortit de franc, perquè també s’ha visibilitzat que els populars pengen de Vox per poder governar. Extrapolat a tot Espanya, Feijóo podria tenir un disgust en unes eleccions generals per haver de pactar amb Abascal, el líder de Vox, conegut de Trump i de Milei, que prové de les files del Partit Popular i que en clau d’enquestes puja com l’espuma. En aquestes eleccions de Castella i Lleó, algunes enquestes situen Vox com a segona força política davant del PSOE. De sempre, Burgos, com ara, ciutat i província de dretes.

Les eleccions d’avui poden ser un termòmetre per veure fins on arriben electoralment les conseqüències de la guerra a l’Iran. Veurem fins a quin punt pot alterar el resultat el rerefons de la guerra en una comunitat autònoma. De tota manera, el principal candidat i possible guanyador, el popular Alfonso Fernández Mañueco, ha centrat la campanya en un discurs regionalista a les places i mercats allunyat de l’alta política de Madrid.

Antonio Machado, que va néixer a Sevilla i va anar a fer classes de francès a Sòria (Castella i Lleó) i hi va viure temps, ho tenia més clar que ningú: “Caminante, no hay camino, se hace camino al andar.”

© El Punt Avui