Durant dècades, el cinema va ser una experiència col·lectiva i gairebé ritual. Anar al cine implicava sortir de casa, fer cua i compartir emocions amb desconeguts davant d’una pantalla immensa. A la televisió, amb una oferta limitada de canals, les pel·lícules arribaven anys després de la seva estrena. A part d’això, la televisió també programava telefilms, pel·lícules concebudes directament per a la petita pantalla que, en general, tenien menys ambició artística i tècnica. Avui, aquest model ha canviat radicalment. Les plataformes digitals han irromput amb força i han transformat els hàbits de consum audiovisual. Les llars s’han equipat amb televisors de grans dimensions i sistemes de so que reprodueixen, en part, l’experiència cinematogràfica. I moltes sales de cinema afronten una crisi sostinguda, pressionades per una oferta domèstica pràcticament il·limitada i........

© El Punt Avui