En aquest carrer de la ciutat cèntrica, a les dues en punt d’una tarda d’agost, hi ha silenci. Una experiència rara: em sento a mi mateix, caminant.

No som gaires els qui anem amunt i avall en aquesta hora de plenitud solar, dissimulada per l’ombra dels plàtans. No hi ha remor de trànsit: hi ha el soroll concret d’un cotxe que passa. És perfectament audible el clac d’una porta que es tanca. Tots els sorolls són discontinus i identificables, i quan passa això és que domina el silenci. El silenci barceloní és una de les delícies de l’estiu, i planyo els qui han de suportar, en qualsevol indret de la ciutat, les cridòries nocturnes. Com si fossin en un centre turístic de la........

© El Punt Avui