No m’estranya que moltes monges de clausura no puguin pagar l’assegurança que, com a treballadores autònomes, els ha de permetre cobrar la jubilació en arribar als seixanta-cinc anys. Em consta la misèria material que s’ha apoderat d’alguns d’aquests convents.

No m’estranya que no tinguin diners. Posats a estranyar-nos, el que ens ha de sorprendre és que les monges hagin esdevingut legalment “treballadores autònomes” i els convents de clausura siguin administrativament “empreses”. La paperassa corresponent ho confirma.

¿Com haurien pogut imaginar-s’ho les fundadores de les clarisses, de les dominiques, de les adoratrices perpetuas, de les saleses…? Aquelles dones de fe i de caràcter, ¿podien sospitar que un dia la supervivència de les seves seguidores dependria d’una cosa anomenada “seguretat........

© El Punt Avui