José A. Ferrer va signar una dedicatòria a Joan Prim (20-3-1860) a la trilogia de sarsueles Los catalans en Àfrica: Al Àfrica, minyons; Ja hi van a l’Àfrica; Minyons, ja hi som. En l’obra es barrejaven els sentiments patriòtics catalans amb l’orgull de pertànyer a un projecte colonial expansiu, com estava de moda a tot Europa. D’aquell fervor catalanoespanyol, a vuit anys de la Gloriosa de Prim que va expulsar la reina Isabel II, se’n van perpetuar cantarelles populars. Una, recollida a Càntut, diu així: “A l’Àfrica, minyons, a matar moros, a matar moros; a l’Àfrica, minyons, a matar moros amb canons./ Si canons no hi ha, escopetes, escopetes, si canons no hi ha, escopetes hi haurà.” La batalla de Tetuan guanyada per l’exèrcit espanyol i els voluntaris catalans demostra que Ceuta i Melilla sempre s’havien vist pels rifenys com un enclavament agressor. El detonant en fou l’intent dels militars d’ampliar les zones de defensa.

La decepció amb la monarquia parlamentària del primer rei anomenat oficialment d’Espanya, Amadeu de Savoia, i el fracàs de l’efímera Primera República, amb dos presidents........

© El Punt Avui