Hi ha un cert interès que, cada pocs mesos, algú ressusciti el vell relat que el català és una llengua del poder i opressora, utilitzada per una elit burgesa catalana com a barrera social. Enfront d’aquests malvats barretinaires carlins apareix, segons aquest relat, un heroi o una heroïna suposadament obrerista, urbanita i multicultural, que representa una amalgama d’identitats i nacions… però gairebé sempre és algú que fa servir el castellà com a llengua principal.

Aquest discurs, tot i disfressar-se d’esquerres i de trencador, és més retrògrad i de dretes que una visita del rei d’Espanya a la seu de la CEOE, perquè fomenta la creació d’una barrera social entre les persones d’origen i identitat catalana i les persones d’altres procedències. En realitat, perpetua diferències socials i lingüístiques, impedeix la mixtura social i crea una falsa confrontació on, de fet, hi ha convivència, aprenentatge mutu i construcció d’una societat cohesionada.

Aquesta construcció del català com a llengua........

© El Punt Avui