Quan el poble es va posar al davant i va començar a fer via

Vaig ser a la commemoració dels 50 anys de la Marxa de la Llibertat a Sant Hilari Sacalm que va omplir la Sala Noble de la Cooperativa i els jardins de Can Rovira amb un sopar amb un centenar llarg de persones. Abans es va fer una marxa simbòlica fins a la Font del Pic, on cinquanta anys enrere i dins la Setmana de la Joventut es va fer un dels actes de la Marxa l’agost del 1976. A Sant Hilari hi va haver la detenció de sis dels joves organitzadors i de tres marxaires. i a Arbúcies n’hi va haver més entre els quals en Jaume Soler Nic, després tants anys alcalde i que també va ser present a Sant Hilari. De fet, en la seva curta intervenció va mostrar el caràcter combatiu de sempre fent un advertiment als presents. “Emotivitat sí, nostàlgia cap ni una”, va demanar. I tenia raó, perquè l’acte va tenir l’emotivitat necessària per recordar com fa 50 anys es va produir un dels actes més importants de desobediència civil a casa nostra quan des de la base, des dels pobles, es va desobeir l’ordre del ministre de la Governació, Manuel Fraga Iribarne, i les columnes de la Marxa de la Llibertat es van posar a caminar tot i la prohibició. Quan això va passar el ministre de la Governació ja era Rodolfo Martín Villa i la repressió va ser intensa. La Guàrdia Civil i la Policia Armada van anar de corcoll i malgrat la vigilància la Marxa va passar per més de tres-cents pobles de Catalunya i també amb actes al País Valencià i les Illes. I les dues columnes de la Catalunya del Nord.

La Marxa la va convocar principalment Pax Christi i tot i que seguien les directrius que també tenia l’Assemblea de Catalunya, el fet és que els partits polítics que ja la controlaven els van donar molts ànims però cap suport. Ho va explicar Àngel Colom, un dels impulsors de la Marxa juntament amb Arcadi Oliveras i Lluís Xirinacs, que no hi va participar perquè estava assegut des del desembre del 75 davant la presó Model de Barcelona per demanar l’amnistia per als presos polítics. Àngel Colom, amb un discurs ferm, va recordar com alguns dels principals líders només demanaven prudència i que l’èxit de la Marxa va venir donat per l’estructura horitzontal, la decisió que cada poble organitzés els seus actes. Es van mobilitzar milers de persones i hi va haver moltes detencions. Colom recordava que a ell el van detenir cinc vegades, a comarques gironines i a Ponent. La darrera el van deixar on Déu va perdre l’espardenya a les tantes de la matinada i sense cap recurs. Era el 13 de setembre, perquè la darrera vegada va estar detingut força dies, cosa que li va impedir ser a Poblet, a l’acte final de la Marxa.

El poble, els pobles, van decidir, i això va trencar l’estratègia repressiva de l’Estat. A Sant Hilari es van explicar anècdotes com la del brigada de la Guàrdia Civil entestat a detenir “el tal Lluís Companys” que donava nom a una de les columnes. Amb la Marxa es van trencar les estructures del règim i es va demanar llibertat, amnistia i Estatut d’Autonomia com a pas previ a la demanda d’exercici del dret a l’autodeterminació. Va ser un acte del poble per al poble. En total els marxaires detinguts van estar 40.000 hores empresonats i van rebre multes per valor de sis milions de pessetes que ningú no va pagar, excepte Arcadi Oliveras, que va haver d’esquitxar 25.000 pessetes. Lourdes Majem, de les participants a l’acte de Sant Hilari, va recordar com a ella la van detenir a Ripoll i que com que era l’única dona, la van separar dels seus companys. Tots havien acordat fer vaga de fam i ella ho va........

© El Punt Avui