Dimecres, 18 de febrer

Francesc Ferrer i Gironès i Armando Murga Carazo

Tenen tot el dret del món a preguntar-se què carai fa el nom d’un patriota català, Francesc Ferrer i Gironès, lligat al d’un militar franquista, governador civil de Girona just després de morir Franco però franquista fins al moll de l’os i l’home que va ordenar càrregues i repressió contra els ciutadans que volien entrar en temps democràtics. Per dues efemèrides: ha fet 40 anys de la presa de possessió d’en Murga com a governador, el 13 de febrer del 1976, i 20 anys de la mort de Francesc Ferrer i Gironès, el 17 de febrer del 2026. I que hi ha un fet que sempre em fa gràcia recordar que els uneix, el monumental cabreig del governador civil després d’un discurs de Francesc Ferrer com a president de la Cambra de Comerç de Girona que va provocar que en Murga, home de caràcter visceral, rebotís davant de tot el menjador del Fornells Park un micròfon, emprenyat perquè en Ferrer havia reclamat, el 1976, l’Estatut d’Autonomia.

Mort Franco feia poc més de dos mesos, el Consell de Ministres presidit per Arias Navarro, va acordar canviar el governador de Girona, Daniel Regalado Aznar, per un militar de carrera, tinent coronel de l’Exèrcit de l’Aire, franquista convençut i home de fort caràcter. Qui el va proposar va ser Adolfo Suárez, llavors ministre secretari general del Movimiento i futur president. Que Murga Carazo era home influent en dona fe que la seva presa de possessió a Madrid va ser presidida per Manuel Fraga Iribarne, vicepresident del govern i ministre de la Governació. Dies després va arribar a Girona i es va fer una cerimònia, a la qual vaig assistir perquè treballava a Ràdio Girona i em va tocar carregar el magnetòfon Sony, que devia pesar cinquanta quilos, el micròfon, el pal del micròfon i els distintius de l’emissora. Feia dos anys que el primer govern d’Arias Navarro havia propugnat allò de l’espíritu del 12 de febrero, que semblava un pas endavant, però si algú es va pensar que Murga seria ambaixador d’un tímid pas endavant cap a la democràcia, es va ben equivocar.

A Murga se’l veia molt sovint per un bar d’Eiximenis que es deia Astur-Catalán, després anomenat Mannix. Amb guardaespatlles i policies. Feia cara de franquista i mamava molt. Tenia un caràcter fort i estava acostumat a manar i que li fessin cas. Narcís-Jordi Aragó va deixar escrit a la Revista de Girona que el seu pare, militar del règim i un capitost de la guàrdia de Franco, devia ser de la broma, perquè al seu fill li va posar Armando i a la seva filla, Perpetua. Armando Murga i Perpetua Murga. Se’n va fer molta conya. El fet és que Armando Murga va arribar a Girona després d’haver superat un expedient de la Mutualitat Laboral per un cas obscur i va arribar com a governador civil, cap provincial del Movimiento, cap real de Policia i Guàrdia Civil, de la Secció Femenina, de la guàrdia de Franco, dels excombatientes i del que fes falta. Els partits polítics i els sindicats encara no eren legals però ja presentaven batalla als carrers i mentre el país bullia, el governador encara parlava de “lleialtat a Franco” i demanava “un procés de perfeccionament d’acord amb la nova realitat”. Paraules buides perquè en realitat el que feia era prohibir concerts, exposicions, xerrades, enviar els grisos a fer càrregues contra manifestants, negar la tortura, que n’hi havia, carregar contra les demandes d’amnistia, blasmar de les demandes d’Estatut d’Autonomia i criticar fins a l’insult els comunistes, amb frases en què els comparava amb els preservatius.

Francesc Ferrer i Gironès era tot al contrari. Fill de paleta i de família obrera, va treballar d’escrivent a la Farinera Ensesa mentre estudiava peritatge i després per a professor mercantil. Lligat al món de l’Església,........

© El Punt Avui