Cultura, solidaritat i cooperació i preservació del patrimoni

Xicu Cabanyes, l’ideòleg i creador del Bosc de Can Ginebreda, els Amics de la Unesco de Girona i SOS Costa Brava recullen avui els premis de la Fundació Valvi. En la seva divuitena convocatòria Xicu Cabanyes ha estat guardonat amb el premi Joan Saqués i Roca, que s’atorga a la persona o entitat que acrediti una trajectòria reconeguda en el camp de la preservació, conservació, difusió o restauració del patrimoni cultural i artístic a les comarques gironines. Els Amics de la Unesco han estat reconeguts l’any després del seu 40è aniversari amb el premi Salvador Sunyer i Aimeric, que s’atorga a la persona o entitat que acrediti una trajectòria reconeguda en el camp de la solidaritat i la cooperació. I SOS Costa Brava va rebre el premi Joaquim Codina i Vinyes per la seva tasca en el camp de la preservació del patrimoni mediambiental i paisatgístic. Tres premis merescuts que recorden qui va impulsar el desplegament de la llei de normalització lingüística i va recuperar patrimoni cultural i arquitectònic (Joan Saqués), qui va ser senador de l’Entesa dels Catalans, diputat i alcalde, lluitador per les llibertats de Catalunya i per la recuperació de la llengua catalana (Salvador Sunyer), i el micòleg i botànic de la Cellera promotor de la primera mostra de bolets el 1914 (Joaquim Codina i Vinyes).

Va ser un acte emotiu. El reconegut crític d’art Jaume Fàbrega va fer la glossa de Francesc Cabanyes i Collell, Xicu Cabanyes, fill de pagesos nascut a Serinyà, alumne de Domènec Fita, membre de l’Assemblea de Catalunya i els grups d’acció cultural i artística Tint de Banyoles, a qui va definir com “un artista solidari i obert a qualsevol col·laboració cívica i patriòtica”, a més de “bona persona”. És el creador del Bosc de Can Ginebreda, un museu a l’aire lliure, el tercer bosc d’escultures d’Europa i el primer de caràcter eròtic, que recull més de 150 obres integrades en la natura, de les que destaca La plaça del saber, construïda a partir de llibres. Un parc que ofereix experiències sensorials i és un lloc viu on al llarg de cinquanta anys s’han fet exposicions, festivals de música i tot tipus de manifestacions culturals. En Xicu, com va explicar Jaume Fàbrega, ha exposat a Banyoles, Girona, Barcelona, Alemanya, Suïssa, Països Baixos, Itàlia i al Regne Unit i ha treballat amb fusta, ferro, formigó i polièster i també amb material reciclat. Com va dir en Jaume, “és un home del Renaixement” amb una sola pega pel crític gastronòmic: “No sap cuinar.”

Els Amics de la Unesco, que forma part de la Federació Catalana d’Associacions i Clubs Unesco, és una associació ben activa i present en el dia a dia de la ciutat. No para d’organitzar actes en defensa i difusió dels trets identitaris de país: la llengua, la cultura, el patrimoni i el foment del coneixement de la Unesco. Va ser fundada per Montserrat Pumarola, Francesc Ferrer i Gironès, Joan Carreras i Péra i altres gironins il·lustres com Bep Marquès o Carles Vivó, entre d’altres. Va organitzar projectes internacionals i no para de fer actes: des de concursos artístics i literaris, Plantem la Pau, Espriu al Mercat fins a la Nit de Poetes, ben consolidada i que organitza des del 2004. Elaboren punts de llibre, apadrinen escultures i recorden les dones i homes de la cultura de casa nostra, de Carles Rahola a Narcís-Jordi Aragó i Mercè Huerta passant per Francina Boris o Laureà Dalmau. La feina de la junta dels Amics, ara encapçalada per Dolors Reig, amb Lluís Lucero de secretari i Josep Maria Sansalvador de tresorer i sempre amb grans personatges gironins donant-hi suport, dels quals voldria destacar el senyor Jordi Dalmau, ben actiu als 98 anys, va ser glossada per Albert Martí, secretari general de la Federació Catalana d’Associacions i Clubs per la Unesco.

El periodista d’aquesta casa Miquel Riera i Planas, militant de primera hora de l’ecologisme a casa nostra, va ser l’encarregat de glossar SOS Costa Brava, la federació ecologista que agrupa més d’una vintena d’entitats amb l’objectiu comú de preservar el litoral gironí, amenaçat encara ara per pressions urbanístiques. Nascuda fa vuit anys com a plataforma ciutadana, va sorgir arran de la preocupació per una nova onada de........

© El Punt Avui