Vigència del codi ètic
Lluc Salellas optarà a un nou mandat a l’ajuntament de Girona. Serà la quarta vegada. Va ser candidat (i regidor) el 2015 per la CUP. Ho va tornar a ser el 2019 (candidat i regidor) per Guanyem Girona. I el 2023, altre cop candidat per Guanyem Girona, va aconseguir l’alcaldia després d’un acord amb Junts i ERC. Ara, ha anunciat que ho provarà per quarta vegada en les eleccions del maig del 2027. Abans, s’han hagut de reformular no un codi ètic sinó dos: el de la CUP, en què Salellas milita, i el de Guanyem Girona, amb què Salellas es presenta. Els codis ètics, que van tenir gran predicament en un moment donat d’eufòria dels valors, els va carregar el diable. Tant a la CUP com a Guanyem Girona creien, originàriament, en la no professionalització de la política i en la limitació de mandats. Entorn d’això tenien (i tenen) tot un discurs ètic i moralitzant, de valors de l’esquerra i de respecte a la ciutadania i a la participació. Però, quan no els quadra amb els interessos i les necessitats que els menen, fan un parell de giragonses o tres i reinicien. Els codis ètics s’han modernitzat i ja no són tractats incorregibles que s’han de complir. Ara, són com els navegadors dels cotxes: si et saltes la indicació que t’han donat, recalculen i et marquen la nova ruta. El codi ètic segueix vigent perquè quan convé s’hi fot un retoc. O dos. A un codi ètic, o a dos. Tampoc cal que ens l’agafem amb paper de fumar, que diria l’àvia Neus. Carretera i manta!
