S’ha de reconèixer que aquesta dinastia borbònica espanyola que ho lliguen tot per dalt tenen pebrots més enllà de la dotació genètica amb què els ha tocat la naturalesa i de la transversalitat que ells mateixos reconeixen. “Els Borbons –proclama Juan Carlos– som fills de mil llets.” On podia estar més ben trobat simbòlicament el retorn internacional del fugat que a l’Assemblea francesa? On millor que allà on es va decidir passar per la guillotina les testes coronades franceses? A l’emèrit espanyol se li fa la pilota dos-cents trenta anys després alhora que es prepara, no en dubteu, el seu retorn a Espanya si el fet biològic els ho permet. Però fixeu-vos que ell no afluixa. A ell, ara que mira Espanya des de lluny, el present a vegades l’“entristeix”. Res de demanar obertament disculpes pel seu passat escandalós com li continua demanant tímidament el ministre Urtasun i com li va demanar obertament en el seu moment el president Pedro Sánchez. Al fugat de farra a Abu Dhabi l’“entristeix” el present, no expressa que li faci cap vergonya el passat i ho entén tot perquè diu, el molt podrit, que ningú és profeta a la seva terra. O sigui, que volia ser profeta a la seva terra, el molt mangant. I devia ser per això, per ser profeta a la seva terra, que va organitzar el pessebre que va organitzar de sexe, comissions, negocis dopats, influències i regals milionaris. D’algun lloc devia haver tret i contrastat que la seva terra era això.

© El Punt Avui