El que més crida l’atenció i el que més fa pensar que només forma part de l’espectacle, d’aquest acord i comunicat conjunt PSC/ERC sobre pressupostos, són els temps. No els temps de la representació d’ahir, que van ser impecables. Impecables els temps i les formes. Una solemnitat exquisida per a una simple i doble baixada pública de pantalons. Una teatralització de volada, amb ritme i amb interès creixent, que culminarà avui quan s’aprovi el suplement de crèdit que ha de minoritzar els problemes de la falta de pressupostos. Sobretot el que ja havien enunciat, que perillaven les nòmines dels funcionaris. Ja no hi ha perill. La tresoreria per als salaris està assegurada pel suplement de crèdit que el Consell Executiu aprovarà avui. Són els temps marcats a partir d’ara, els que criden l’atenció. Quatre mesos encara? Necessiten fins al juliol per negociar? Seran més llargs que l’obra de la Seu, aquests pressupostos del 2026! O és que les parts han fet seure a taula els més ganduls de la colla? L’àvia Neus deia allò, que ara potser no és ni políticament correcte, que al juliol, ni dona ni cargol. És evident que els temps han canviat. En Pedro Sánchez ja es va veure amb cor de posar unes eleccions al juliol. Salvador Illa i Oriol Junqueras diu que hi posen uns pressupostos. Tots sabem que només fan temps perquè hagin passat, com a mínim, les eleccions andaluses. Però han dit que és per negociar, i estarem atents a la negociació.

© El Punt Avui