Divendres, a correcuita i després de dos dies de negociacions, les esquerres tancaven un acord a Andalusia, just en el límit de temps per a la concurrència electoral a les properes eleccions autonòmiques. Vist el pa que els han donat a l’Aragó i a Castella van provar de no fer més l’orellut, però l’han tornat a fer i han tornat a mostrar uns pàmpols de dimensions descomunals. Dissabte anunciaven el pacte i ens explicaven que al final tots s’havien mostrat molt generosos i feien un llistat del lloc que ocuparia a cada demarcació el representant de cada organització. Podemos havia acceptat el primer a Jaén, que segurament no surt, i el segon a Sevilla i a Màlaga, que segurament tampoc no surten. Eren les engrunes que els cedia IU. Ni grans declaracions de principis ni cap explicitació programàtica. Una vegada més, i en una tribu més, tot va de llocs a les llistes. Aquesta és la discussió per la unitat. I les costures de l’acord no han aguantat ni 24 hores, perquè l’exvicepresident Pablo Iglesias ja va sortir a estripar el mateix diumenge al matí durant la seva participació en una tertúlia a Radiotelevisió Espanyola. Sempre tan docte i rata sàvia, Iglesias va expressar obertament el seu rebuig a la configuració de la coalició, i va advertir d’una “immensa desil·lusió” entre l’electorat i la militància. Tants fracassos després, l’home encara no s’ha palplantat davant del mirall per dir-se el que tothom sap. La desil·lusió ets tu!

© El Punt Avui