M’escriuen des de Bràfim (Alt Camp) i em recorden la lletra d’Equilibri del grup basc Kortaku. “Encara que la causa estigui perduda, sempre ens queda molestar.” El lector em fa costat amb la idea que expressava en la columna d’ahir de fer la vida impossible a Álvaro Fernández Heredia, president de Renfe (186.171€ any), que, primer, va ficar en un calaix l’expedient dels trenta maquinistes fuleros i, ara, n’amaga el nom. Ahir mateix, teníem la prova i la demostració en una altra empresa de l’entramat públic espanyol que ells estan per fer-nos la vida impossible i que ens hem d’espavilar per anar, com a mínim, a tornajornals. Ahir, no va ser Renfe, ahir, va ser Aena. Un dia des dels trens i l’altre dia des dels avions. Tanto monta, monta tanto, que deien els castellans en temps dels reis Catòlics. Quasi sense temps perquè el govern basc i l’espanyol anunciessin que havien signat un acord per fer una mica de mixtura en la gestió dels tres aeroports bascos, va Aena i ho denuncia a cop de constitució a la Comisión Nacional del Mercado de Valores (CNMV). El món al revés altre cop. Els representants directes de la ciutadania arriben a acords, i els directius i funcionaris que haurien d’executar-los es posicionen a la contra, perquè ells ja estan per sobre, també, dels electes i perquè fan política com el que més en defensa aferrissada dels seus privilegis. Ens queda molestar-los i els haurem de molestar.

© El Punt Avui