Anys enrere, les persones i organitzacions polítiques d’esquerra identificaven el seu pensament amb la idea de revolució. Defensaven la instauració d’un sistema social i econòmic basat, entre molts altres aspectes, en la socialització dels mitjans de producció, la nacionalització de la banca o en una política fiscal més agressiva amb les grans fortunes, mesures, totes aquestes, heretades del pensament marxista, que captivava àdhuc aquells que no tenien una militància en organitzacions comunistes.

Revolució volia dir “ruptura de l’ordre burgès establert”, i tenia una orientació, com dic, de caràcter sobretot econòmic. Fins al punt que, aleshores, el concepte no s’emprava encara com a tret identificador de la voluntat de lluitar per assolir la independència nacional de Catalunya, opció que era, com a tal, minoritària durant aquells anys de clandestinitat.

Amb el pas del temps i a mesura que l’opció sobiranista anava guanyant terreny fins que el pensament independentista, fa encara no vint-i-cinc........

© El Punt Avui