Al llarg dels anys posteriors a la mort i resurrecció de Jesús, o sigui, a partir dels seus seguidors més entusiastes, i més concretament, a partir que es va voler donar forma d’institució o organització a aquell moviment de seguidors que s’expandia fora de les fronteres de Galilea i també lluny de Jerusalem, tot constituint-lo en una estructura de religió semblant, inicialment, a la del judaisme, aquell cristianisme incipient ja era un moviment que fins i tot preocupava a la poderosa Roma fins a l’extrem de veure’s forçada a buscar un pacte, que es va assolir en temps de l’emperador Constantí IV, un pacte tranquil·litzador per a les dues parts però amb moltes renúncies per part cristiana. Des d’aleshores, han passat molts anys, el catolicisme ha patit moltes mutacions i també, dissortadament, unes quantes segregacions. L’esmentada estructura d’organització, òbviament humana, se la va voler revestir amb elements espirituals i fins i tot sagrats. Com per exemple la condició d’infal·libilitat dels papes, quan parlaven ad catedra. La religió catòlica, com a organització humana, durant aquests més de dos mil anys, ha passat per molts alts i baixos, des d’estar notablement sotmesa a l’esmentat emperador, passant pel temps de l’anomenada Santa Inquisició, per la trista època dels Borja i la dels papes que entraven en guerra per defensar determinats territoris. També alguns dels concilis varen ser motiu de grans discrepàncies i de resolucions discutibles, com va ser el primer de........

© El Punt Avui