El llenguatge internacional ha anat cedint a la lògica de la guerra fins a esdevenir bel·licós i moltes vegades brutal. Ens hem acostumat a la guerra com el mètode habitual per resoldre els conflictes. La guerra comença amb una lògica, però les il·lusions de conquesta ràpida i victòria definitiva que acompanyen l’inici del conflicte s’esvaeixen. Com més passa el temps, més difícil és aturar la guerra i més incerts són els objectius. L’experiència històrica dels darrers decennis de guerra posa en evidència que ara com ara les guerres no es vencen, sinó que s’eternitzen. És el drama del conflicte que va obrir Rússia a Ucraïna (ja dura més de quatre anys), i ara el dels Estats Units quan ataquen l’Iran. En el temps de les emocions, fonamentalismes i contínues polaritzacions, correm el risc de prendre mal, “relliscar” cap a una guerra més gran.

El món ha canviat, no només per les guerres obertes, sinó per la vulnerabilitat de les aliances i el refredament del diàleg i la........

© El Punt Avui