Em va dir que m’esperés en un cafè tranquil·lament. La frase era rutinària però la va dir amb les vocals meloses i afegint-hi un somriure fraternal de latituds tropicals amb el qual infonia seguretat a aquesta no nadiua digital que just acabava de fer l’acte de confiança més absolut envers aquella jove uniformada de blau amb el logotip de la cadena i amb ulleres grans........

© El Punt Avui