Als vespres, quan es pon el sol, hi ha una estranya llum rosada que rebota contra els pisos de davant, com si algú s’hagués deixat un llum encès, allà al fons a la dreta, prou potent per estendre la seva claror més intensa just quan el dia s’apaga. És un esclat que dura poquíssim, perquè en el temps d’escriure aquestes ratlles ja se m’ha fos: per la finestra ara només distingeixo el perfil d’uns........

© El Punt Avui