Hi ha una manera de fer política que s’ha convertit en habitual: anunciar una llei, buscar un bon titular, aprovar-la i deixar per a més endavant la pregunta més incòmoda: quins límits té?, quant costarà i qui ho pagarà? Els legisladors, però, no haurien de ser només fabricants de normes. També haurien de ser responsables de les conseqüències econòmiques i socials que aquestes normes generen.

Una llei no és gratuïta pel simple fet que no aparegui una partida pressupostària al costat de l’article que s’aprova. Tota norma té un cost. Pot afectar l’administració, els ajuntaments, les empreses, les famílies o els ciutadans. I quan obliga l’Estat o la Generalitat a prestar nous serveis, construir equipaments, contractar professionals o assumir noves responsabilitats, algú acabarà pagant la factura.

El problema és que massa sovint legislem com si la tolerància i els recursos fossin........

© El Punt Avui