El mes d’agost ens ha obsequiat amb un fenomen que ens ha tingut ben distrets. Em refereixo a l’eclipsi solar. També s’ha escaigut el segon aniversari del govern de tothom. Tot plegat m’ha dut a reflexionar i lligar ambdós fenòmens.

El mot ‘eclipsi’, del grec antic ékleipsis, significa desaparició, abandó o defalliment. I m’ha semblat una bona metàfora d’aquests dos anys de (des)govern i calamitats. Molts analistes s’han encarregat de fer balanç. Jo, amb tota modèstia, diré només que sempre m’ha interessat la gestió política i he procurat estar ben atenta a com es desenvolupa. I per primera vegada em trobo amb un fet preocupant, i és que no conec ni els noms de molts dels titulars de les conselleries, ni la gestió que duen a terme. I els que conec arrosseguen un problema greu de gestió, quan no d’escàndol o de manca de competència i, per damunt de tot, de manca d’assumpció de responsabilitats. Soc conscient que hi ha problemes heretats de governs anteriors que han arribat a un extrem insostenible, però quan algú accepta un compromís, accepta també entomar l’herència........

© El Punt Avui