En la darrera Setmana del Llibre en Català i coincidint amb els 250 anys del naixement de Jane Austen, els seus editors en català Antònia Carré-Pons (Cal Carré), Raül Garrigasait (La Casa dels Clàssics) i Blanca Pujals (Viena Edicions), conduïts per Marina Porras, van destacar la modernitat i vigència de l’escriptora anglesa. No n’hi ha per menys. En la darrera novel·la, Persuasió, escrita el 1815 i publicada pòstumament el 1817, hi ha un moment clau en què la protagonista, Anne Elliot, manté una conversa amb un personatge masculí sobre les diferències entre el caràcter dels homes i les dones. “No em citeu els llibres com a exemple. Nosaltres no hem tingut l’oportunitat d’explicar la nostra història com els homes”, li diu Elliot. Més de dos segles després, Carré-Pons, escriptora i editora d’Els Watson i Sanditon, dos llibres inacabats d’Austen, va guanyar dissabte el premi Òmnium a la millor novel·la de l’any amb La gran família. I en la seva intervenció, a més d’agrair el guardó, va reflexionar sobre la presència femenina en la literatura, remarcant que sols dues de les deu novel·les nominades estaven escrites per dones. I em diran que soc exagerada, i potser és cert, però hi ha un fil invisible que uneix la reivindicació d’Austen amb la de Carré-Pons. I han passat més de dos-cents anys.

© El Punt Avui