En la ment confusa de Trump tothom s’equivoca llevat d’ell mateix, és clar. S’equivoca l’OTAN quan rebutja la petició d’ajuda militar que li fa arribar la Casa Blanca per assegurar el pas dels vaixells mercants per l’estret d’Ormuz bloquejat per l’Iran. “Un error molt estúpid”, respon el president a les carabasses. Tot i que ben mirat –es consola– “tampoc la necessito, l’OTAN, ni cap altre aliat”, es digui Austràlia, el Japó o Corea del Sud. S’equivoca també el director del centre antiterrorista dels EUA, Joe Kent, que ahir va anunciar la dimissió per discrepàncies amb la decisió d’anar a la guerra amb l’Iran. “És millor que plegui”, conclou Trump, que li refuta l’argument que l’Iran va ser atacat sense que representés cap amenaça imminent per als EUA. Kent, veterà de l’exèrcit, és el funcionari de més alt rang que s’ha definit fins ara contra la guerra, el que ha obert una escletxa en el mur de silenci que protegeix el president exposant algunes veritats incòmodes. Com ara l’absurditat d’enviar joves nord-americans a lluitar i morir en una guerra que no aporta cap benefici al seu país. O que el Pentàgon va entrar en el conflicte arrossegat per Israel i el “poderós lobby” jueu dels EUA. Una realitat difícil de negar i més veient com Israel, que ahir va liquidar una altra figura prominent del règim dels aiatol·làs, el cap de la seguretat Ali Lajari, va complint metòdicament els objectius que es va marcant. I, finalment, també es deu equivocar la Xina, quan tampoc col·labora a mantenir obert l’estret d’Ormuz, tot i que d’allà prové la major part del seu subministrament de petroli. Pequín deu aplicar el vell adagi que recomana la inacció quan veus que el teu enemic... s’està equivocant.

© El Punt Avui