Cerco la definició del terme joïsme, però, atès que és un neologisme modern, encara no té entrada en els diccionaris clàssics catalans o castellans, per bé que en el Diccionario de Americanismos es troba el yoyoísmo, una paraula que es fa servir a Xile per definir "la afición desmesurada a hablar de uno mismo y pensar que todo gira a su alrededor". En l’àmbit de la sociologia, el joïsme es descriu com "un capteniment en què la màxima prioritat de l’individu són els seus propis desigs, la seva autosatisfacció i el seu benestar immediat, deixant de banda el compromís social o els vincles comunitaris". És a dir, cerco la definició del terme joïsme i... em trobo amb Pedro Sánchez.

El darrer exemple d’aquest narcisisme polític l’ha donat a l’entrevista que li ha fet Aimar Bretos a la SER, en què, com és habitual en el personatge, s’ha mostrat com el garant d’Espanya, el salvador del PSOE, el líder internacional del progressisme i l’ariet contra l’onada repressiva. Ni una sola màcula, cap error estratègic, cap misèria a la motxilla, tot net i polit, i........

© El Periódico (CAT)