Només entens de què va Toy Story quan tens fills (i casa teva es veu dominada per una entropia de joguines que canvien màgicament de lloc; aquell peluix amb el cap ficat al vàter). I arribes a pensar que es podria rodar una versió protagonitzada pels teus llibres quan en tens massa i s’acosta Sant Jordi.

La trama podria anar així. A la tauleta de nit d’aquest lector no hi cap ni un llibre més. Una torre massa alta lluita contra la gravetat i se senten laments dels que són a l’entresol. Alguns exemplars fa massa temps que són allí i no poden explicar-se per què el seu amo no els obre d’una vegada o els retira a les casernes d’hivern d’alguna prestatgeria llunyana. Pot ser que algun sigui allí, intacte i incòlume, des del 23 d’abril anterior. I, no obstant, arriba de nou Sant Jordi, amb la segura amenaça que la torre guanyarà un o dos pisos, amb possibles desenllaços fatals per al seu precari equilibri. Un lector bulímic acostuma a ser tan desordenat com un nen entremaliat, així que somien que l’amo els extraviï en algun punt de la........

© El Periódico (CAT)