Un dels grans temes literaris d’aquest Mundial és la crisi de la mitjana edat. Veiem, d’una banda, a qui la porta amb una dignitat gairebé paradoxal: Messi. I també a qui l’està patint davant milions de persones, un tipus el seny televisat del qual esclata en viu i en directe, com ho va fer el Challenger el 1986 al cel de cap Canaveral: Cristiano Ronaldo.

La crisi dels 40 ha sigut molt (i molt ben) tractada en la literatura pel seu potencial tragicòmic: tràgic, per la caiguda de la carn i la consciència de la mortalitat; còmic, perquè la viuen els privilegiats. Els temps, a més, han canviat: a les novel·les de Hemingway o Fitzgerald els personatges semblen tenir quaranta anys, però en realitat tot just en tenen vint-i-cinc. En la narrativa contemporània passa exactament el contrari: els protagonistes freguen o superen la quarantena, però aparenten ser molt més joves. Amb els futbolistes succeeix una cosa semblant. Abans, amb poc més de vint anys, ja feien cara d’homes fets: lluïen bigoti, arrugues i una aparença castigada. Ara, molts arriben als quaranta sense un gram de greix, sense borrissol,........

© El Periódico (CAT)