La vaga de serveis màxims
Em dirigeixo a la porta de l’escola el primer dia de classe amb les dues criatures penjades de les meves mans quan m’assalta una sospita: ¿i si m’estan portant ells a mi per aparcar-me durant sis hores? No seria tan estrany. Almenys no tant com una vaga convocada el primer dia del calendari escolar.
L’aturada en el debut és irònic i paradoxal. M’hi fixo quan entro amb la nena, que comença primària, i veig el vestíbul ple de professors amb samarretes grogues reivindicatives. És irònic i és paradoxal pel que senten ells i també els pares. D’una banda, només un 12% del cos docent català ha secundat la vaga: la resta, sense que això vulgui dir que s’esborren de la protesta, ha prioritzat l’acollida dels nens en un dia tan clau, així que han posat els alumnes per sobre de les seves reivindicacions. Els serveis de mínims són màxims. De l’altra, els mateixos pares que no........
