Estem esperant Julián, però de moment no apareix.

Si això fos una columna de futbol, podríem escriure: estem esperant Julián, però arriben Gordon i Adeyemi. I d’allà podríem deduir que sovint, quan desitges alguna cosa, trobes el que no sabies que buscaves (i et serveix).

Però això no és una columna de futbol, així que començarem així: estem esperant Julián, a finals de juliol, quan de sobte ens arriba a un incendi. A mi em va passar en un llogarret de Zamora. Ens van evacuar. Amb el cel ja taronja i l’aire de cendra i brasa, amb els noticiers obrint amb unes flames que creixien a només uns quilòmetres, mentre carros de la Guàrdia Civil ja pentinaven cortinos i comarcals de pedra i alzina, la megafonia de l’església informant del desallotjament urgent de les cases, vaig veure aquest senyor: un avi amb la maça de cartes a la mà a la porta de l’antiga escola, on cada dia a les cinc hi ha partida. "¿Avui no es juga?", deia. El poble ja buit. No sé si va jugar un solitari. Tres dies després vaig parlar amb l’alcalde a la barra........

© El Periódico (CAT)