Conèixer algú per la seva brossa
Ara que podem avorrir un acudit i contestar amb una emoticona de riallada ploranera, o cansar-nos d’una persona i despatxar-la amb un cor, en temps en què podem piular per salaris dignes en una pestanya del navegador i demanar un Glovo a la del costat, quan, en definitiva, el món sembla una lluita entre gamberros amb molt orgull i cínics amb molta pràctica, crec fermament que l’única manera de conèixer una persona és mitjançant l’anàlisi de la seva brossa.
La brossa és, en essència, la petjada del consum que algú deixa en aquest nostre estimat món. En realitat, s’assembla tant a l’historial de Google (el mirall que ens diu qui som realment i qui voldríem ser) com a les nostres femtes (es pot mentir amb la boca, però no amb el cul).
Sempre ho he pensat, però aquesta idea va prendre encara més forma amb dues lectures recents. A Número cero, un boníssim assaig d’Eduardo Jordá sobre Bob Dylan (publicat recentment per Libros del Asteroide), es parla de la figura d’un tal A. J. Weberman. El paio rondava la residència del cantautor a la MacDouglas........
