El escritor David Silva Rojas. / Archivo

De sobte, els escriptors són vagament sospitosos de no ser escriptors, com els editors de no ser editors. Inaudit. Sempre és així: primer les coses que no han passat mai passen per casualitat, després puntualment, a continuació amb alegria, i ja al final etcètera. De cop tenen el focus a sobre, com a Fuga de Alcatraz, quan al mig de la nit el feix de llum dels vigilants busca nerviós presos a la teulada. El procés ha sigut rapidíssim: va aparèixer la IA, li van ensenyar a escriure, alguns hi van recórrer –la degradant temptació que facin les coses per tu– i ara ja hi ha policia i jutges de l’escriptura, autodesignats, que et poden sotmetre si en tenen ganes a la "màquina de la veritat".

L’amor de la humanitat per la velocitat deixa a la vista caps per........

© El Periódico (CAT)