Escenes familiars incomprensibles
Durant una visita recent a l’hospital, en un d’aquells instants miraculosos que gairebé remeten al circ, tenia el meu pare ingressat a planta i la meva mare a Urgències, quan em vaig trobar un tercer conegut en un passadís, que es desplaçava penosament en una cadira de rodes. Costava veure que no tenia una cama enguixada. Vaig mirar nerviós al meu voltant per si apareixia de sobte un cosí, una exnòvia, un veí, estirat en una llitera, camí del quiròfan. Com que no vaig veure ningú, la situació gairebé em va semblar excel·lent. Li vaig preguntar al meu amic què li havia passat, perquè un accidentat necessita sempre explicar-te –a tu i a trenta més– com va anar tot, fins i tot més que recuperar-se aviat i començar a caminar per anar a llocs on no té res a fer.
"Vaig caure a........
