Quan ja no s’espera res...
José Antonio Griñán, que va ser ministre de Felipe González i president d’Andalusia, va fer servir aquest títol, Cuando ya nada se espera, per a un llibre de memòries que li va publicar el 2022 Galaxia Gutenberg. Ara l’he rellegit, mentre entren en la vida els terribles ecos d’una guerra nova.
Són unes memòries, però no són una relíquia d’aleshores. Són un recordatori del que ja sembla que no pot ser, però que va ser, en aquest país i al món. Després d’una successió terrible de guerres pròpies i alienes, però pròximes, en què la mort i la desgràcia van trencar (com diu la frase de L’estranger de Camus) l’equilibri dels dies, va venir una altra era en què Espanya es va fer un nou país i vam poder contemplar l’estendard d’una altra esperança: la Transició. Allà, a Cuando ya nada se espera, aquest és l’argument de l’esperança. Ja s’havia mort Franco; ara sembla que el ressusciten. És, altra vegada, la manera de trencar el futur.
El món que vam viure, els anys de les guerres, semblava que havien acabat........
