Ciceró ho va dir abans que Josep Maria Pou. De fet, a Pou l’hi vaig escoltar dir en la seva versió bellíssima, interior, inoblidable, del singular Ciceró que ell va interpretar per molts llocs d’Espanya. "Fins quan, Catilina, abusaràs de la nostra paciència".

La història marca aquesta frase, que té el seu origen, naturalment, perquè les edats successives dels éssers humans tinguessin una manera inoblidable de mostrar la seva impaciència davant l’abusador o davant d’aquell que se’n burlava.

Quan l’hi vaig escoltar dir al gran actor amb arrels, i llengua, i passió, catalana, no hi havia encara aquest home, Donald Trump, marcant la possibilitat de paciència que mantenen els països i el món davant personatges capaços de burlar-se sense vergonya dels ciutadans.

Aquesta paciència ara és mundial, perquè no es refereix només als que ho pateixen als llocs en els quals ell, com a president dels Estats Units, té jurisdicció, sinó que ja inclou, sembla que sense remei, cada una de les circumscripcions de l’univers. Reclama per a si terres........

© El Periódico (CAT)