Gent que diu a la gent...
Em vaig fer periodista als 13 anys i encara ho soc. Escric articles en què expresso la meva opinió, que sovint m’han sortit errònies. Llegeixo grans columnistes espanyols i, quan vaig ser corresponsal, també llegia assíduament els diaris anglesos. Avui escolto la BBC i la CNN i amb freqüència compro el New York Times. Vaig conèixer molts periodistes estrangers, alguns els vaig entrevistar i d’altres els admiro, perquè formen part del que jo anomenaria els ensenyaments de l’ofici.
Moltes vegades he explicat el que em va passar amb Eugenio Scalfari, fundador i director de La Repubblica de Roma. Va venir a fer una xerrada sobre l’ofici per als alumnes (en aquell moment, els primers alumnes) de l’Escola de Periodisme d’El País. I va fer un discurs (interromput, com si l’estigués cantant) que tothom, els alumnes i els que ja no ho érem, vam escoltar com si fóssim a primer del coneixement a què obligava l’ofici.
De tots els seus ensenyaments, un se’m va quedar per a tota la vida. L’utilitzo i el divulgo i no l’oblido mai, sobretot........
